Tiocfaidh ár lá

Fa uns pocs dies a l'altre costat de l’atlàntic, el poble dels Estats Units d’Amèrica, ha celebrat amb focs d'artifici el dia de la Independència.
La celebració, marca el dia que els parlamentaris americans, fins a aquell moment de ciutadania britànica, signaren la declaració d’independència.

Posteriorment a aquella fita, es desenvolupà una guerra on els britànics intentaren fer enrere les pretensions nord-americanes, òbviament sense èxit final.

Potser els catalans no estem ni preparats ni convençuts (parlo de majories) per al pas. Però, EL NOSTRE DIA ARRIBARÀ i llavors haurem de veure si la classe política estarà a l'alçada i serà capaç de fer la proclama i conduir-nos cap a un nou horitzó de llibertats.

Un bon amic, resident a les terres americanes, ha penjat aquesta adaptació de la proclama del 1776 que llegint-la sembla escrita aquí mateix.

DECLARACIÓ D'INDEPENDENCIA DELS PAÏSOS CATALANS

Recol·lectar i cuinar

Si em seguiu de fa temps o em coneixeu, ja sabreu que una de les meves dèries és la recol•lecció i d'aquí el bloc temàtic 'Recollir per menjar'.

La setmana passada donant un vol per la llibreria i tafanejant la secció de cuina (la meva predilecta) vaig trobar-hi aquest llibre 'La millor cuina amb flors, plantes i fruits silvestres'.

Em va cridar l'atenció i el vaig comprar. Un cop fullejat ha resultat un gran èxit, quina troballa més fantàstica. Un munt de receptes per poder cuinar fins a 80 plantes i flors que es poden recol•lectar pels prats i boscos del país!

De les moltes receptes, m'ha agradat per senzilla la de 'musclos amb fonoll marí'.

Un llibre que em donarà entreteniment per força temps, el que necessiti per poder identificar i recol•lectar les 80 plantes...

Per cert, algú em sap dir on puc comprar una taperera (la planta de les tàperes!)

Hort Urbà

Després de tanta política i tanta opinió, un xic de pau i diversió.

Us mostro (amb orgull de novell) el meu modest hort urbà. Un projecte que fa uns mesos que he començat i que tot just ara comença a donar els primers fruits, alhora que a fer una mica de patxoca.

Molt em temo que econòmicament és una ruïna, tant sols la taula d'hort i el vermicompost ja valen una petita fortuna, amb la qual podries adquirir un munt d’hortalisses de les més bones...però us he de dir que no és per l'economia que, ni jo ni molts d'altres ho fem.

Cultivar 1m2 és un exercici de paciència i poc més, doncs avui per avui i amb el reg automàtic, l'hort és prou autònom i no cal dir que l'esforç físic és nul. Però la satisfacció és alta i amb una bona tria podem gaudir de bones hortalisses força ràpidament.

Si algú hi té interès, ja ho sap, el que jo he après és a la vostra disposició i si en voleu més, seguiu-lo a recollir per menjar

A cop de porra, malbaratant el futur

Fa anys que es parlava de que era difícil nodrir d'efectius el cos de policia de Catalunya, donat que 'la policia' tenia mala reputació entre la ciutadania. Llavors el desplegament es va accelerar i es clar per lògica encara havia de ser més complex.

Primer es va parlar dels efectius d'altres cossos de l'estat que podien 'traspassar-se' als mossos, comandaments de la guàrdia civil inclosos.

Després, va ser el boom dels 'porters de discoteca' i 'guàrdies de seguretat'...sembla que tothom hi cabia al cos...l'escola de policia ho reformava tot.

Conec personalment un cas en que un noi es va arribar a presentar fins a 8 cops consecutius a les proves i sempre el suspenien pel psicotècnic...però l'acceleració del desplegament sembla que el va ajudar a 'aprovar'...

I ja se sap que reculls allò que cultives...

No cal anar gaire lluny, oi? judicis per maltractaments, vídeos interns on es veuen vexacions i agressions explícitament, casos de racisme a localitats del nord, ...

Aquesta és la policia que tenim...i potser la que es mereix el nostre govern que prefereix tenir i manar 10 rucs que 1 de llest. Ara això si, ningú dona la cara i deixem passar uns dies que la gent oblida ràpid...

I ahir...doncs ahir, càrregues i violència gratuïta contra els estudiants. Perquè si bé les imatges del vespre deixen veure una manifestació crispada i amb 'ganes de gresca', les imatges del matí son molt clares...actituds de defensa passiva per part dels estudiants i porres i empentes per part dels Mossos...o no?

Avui sentia per la radio un mosso explicant que havien hagut de carregar per impedir que la manifestació entrés a la plaça sant jaume (ara resulta que les manifestacions no poden arribar al palau...haurem tornat als anys 70?) i el raonament era que els estudiants volien 'ASALTAR' el Palau...Per favor! que algú prohibeixi als mossos visionar pel·licules d'acció...que el seu IQ no els permet discernir entre realitat i ficció! i el pitjor és que el conductor del programa no li ha dit res de res...

Per no dir que és ben trist veure com entre tres armaris redueixen i emmanillen a un sol estudiant i li van dient 'al suelo', 'al suelo'... (jo crec que els hi han passat la pel•lícula del 23F fa pocs dies)

Amb rectors que no tenen vergonya de prendre possessió amb majoria de vots blancs a les urnes, rectors que demanen ajuda a la policia, que permeten i emparen les agressions contra els seus estudiants, on anirem? on estem arribant? Quin futur estem gestant?

Si la pau i la democracia és aquesta actitud covarda i repressiva...molt em sembla que acabarem per desenterrar la destral.

Legislant per la victoria

No puc dir que sigui nou, ni inesperat, ni sorprenent. Tant sols més del mateix...

Quan encara cueja l'assumpte del jutge que fa de la justícia un arma política entre partits, ens trobem amb el resultat de les eleccions a Euskadi. Més de 100.000 persones han votat una opció política ilegalitzada pels tribunals espanyols, atenent una llei feta expressament per aquest objectiu polític. Perquè suposo que ningú pot negar que la llei de partits es va fer per 'evitar' que l'esquerra independentista d'Eusaki es pogués presentar a les eleccions. I així ja ha arribat la victòria, els parlamentaris dels partits espanyols i espanyolistes son majoria al parlament Basc, res a veure amb el carrer, amb el poble ni amb els vots emesos...

I així, sols queda per dir, un cop mes INDEPENDÈNCIA!

Em fa tant de fàstic aquest estat...que ni federació, ni confederació ni res de res!com més lluny millor i sobretot que el vent ens bufi de mar, que com a mínim ens vindrà més net i més fresc...que el que ve de l'interior fa tuf de podrit!

Quina vergonya!

Tots aquells qui varen votar aquesta llei (i de catalans n'hi ha uns quants) que retirin els miralls de ca seva, que així podran seguir vivint sense veure la caputxa de botxí que els hi han posat els seus amics espanyols!

I jo dic, ni oblit ni perdó...el nostre dia arribarà i quan us miro jo si que us veig la caputxa!

Les seves sopes, els nostres records

L'any 2005, M ens va donar, als seus fills, un escrit que començava així:

Les meves sopes

Per fer una bona crema, sopa o brou tant sols es necessita tenir-ne ganes i una mica d’imaginació per utilitzar els ingredients que ens hi vingui de gust posar. Només provant i tastant, arribarem a fer unes bones sopes.

És clar que la majoria dels seus plats s'han mantingut pel record que n'hem guardat, no per les receptes que ella ens va escriure.

Fa temps, vàrem decidir mirar de fer-ne una publicació per a obsequiar-ne a aquells qui l'estimavem. I va ser comentar-ho i començar a rebre receptes d'ella. Tots en tenim i tots hi volem posar el nostre record.

A mi em pertoca fer-ne el pròleg, i em costa...

Un dia, quan les coses s'estaven posant lletges, M va començar a escriure:

Escric ara que encara puc.

Hi ha moltes coses que esperava que amb el temps podria anar explicant als meus fills...

Però l'arxiu sols contè una introducció i una primera reflexió de les bondats que la vida li havia donat.

La resta l'haurem d'escriure nosaltres, ella no en va tenir temps...

I em costa...

Nota: la imatge és de Noemí Granado i serà portada del llibre.